El perill silenciós de l'estiu
El perill silenciós de l'estiu
Compte amb les espigues!
Amb l’arribada del bon temps i la calor, els camps es tornen daurats i les passejades amb els nostres gossos es fan més llargues i agradables. Els camins, els camps i les zones d’herba seca conviden a sortir més sovint.
Però darrere d’aquesta postal idíl·lica s’amaga un dels enemics més comuns i perillosos per a les nostres mascotes: les espigues.
A simple vista poden semblar inofensives, però les espigues poden convertir-se en un problema important per a la salut dels gossos. Es poden enganxar al pèl, introduir-se a les orelles, al nas, als ulls o entre els dits, i provocar dolor, inflamació, infeccions o lesions si no s’actua a temps.
A la Clínica Veterinària Arasa sabem que aquesta és l’època en què rebem més consultes durant els mesos d’estiu per culpa d’aquestes petites plantes. Però, per què són tan perilloses i com podem protegir els nostres companys? T’ho expliquem tot a continuació.
L’espiga de l’herba té un disseny natural perfecte… per a la planta, però fatal per als gossos. L’herba té una forma molt particular: Té forma de punta de fletxa i compta amb uns petits pèls que només permeten el moviment cap endavant.
L'efecte "arpó":
Per què són tan traïdores?
L’herba té una forma molt particular: sembla una petita punta de fletxa. A més, està formada per unes petites arestes que fan que només pugui avançar en una direcció.
Això vol dir que, quan una espiga s’enganxa al pèl del teu gos, el mateix moviment de l’animal en caminar, rascar-se o sacsejar-se actua com un motor que la empeny cap endavant. Mai farà marxa enrere sola. Això fa que s’introdueixi en els forats del cos o que, fins i tot, acabi perforant la pell.
Aquest efecte “arpó” és el que fa que les espigues siguin tan traïdores: poden començar sent una molèstia petita i acabar convertint-se en un problema veterinari si no es detecten a temps.
Les zones de risc: On s'amaguen?
Els gossos exploren el món amb el nas i el cos per davant, ficant-se en zones de vegetació. Per això, quan passegen per zones amb herba alta o seca, hi ha diverses parts del cos especialment exposades:
- Les orelles: Són una de les zones més afectades (especialment en gossos d’orelles caigudes). Si una espiga entra al conducte auditiu, pot provocar dolor intens, inflamació i, en alguns casos, lesions més greus com arribar a perforar el timpà.
Un dels signes més habituals és que el gos sacsegi el cap de manera sobtada o insistent després del passeig.
- Entre els dits o a les potes: Són una altra zona molt vulnerable. El pèl de les potes les atrapa fàcilment. Amb el moviment, l’espiga es clava a la pell fina d’entre els dits i crea un túnel (fístula) cap a l’interior de la pota.
Quan això passa, és possible que el gos comenci a llepar-se o mossegar-se una pota concreta, coixegi o presenti un petit bony vermell. En alguns casos, també pot aparèixer una ferida o una zona amb secreció.
- El nas: Quan el gos ensuma l’herba seca té el risc que l’animal aspiri una espiga directament cap a les fosses nasals.
Aquest tipus de cas sol ser molt evident, perquè l’animal acostuma a començar a esternudar de manera intensa, repetida i sobtada.De vegades, aquests esternuts poden anar acompanyats de sang o secreció nasal.
- Els Ulls: Les espigues també poden quedar atrapades sota la parpella o en contacte amb la superfície de l’ull. És una situació dolorosa i delicada, ja que pot provocar irritació, inflamació o lesions oculars com úlceres cornials molt doloroses.
Si el teu gos manté un ull tancat, plorós o es frega la cara contra el terra o amb la pota, cal revisar-lo amb urgència.
Senyals d'alerta: Com saber si té una espiga?
Si desprès de passejar, especialment si heu passat per zones d’herba alta, camps o camins secs, és important observar el comportament del teu gos
Alguns senyals d’alerta són:
- Sacseja el cap amb força o de manera repetida.
- Manté el cap inclinat cap a un costat.
- Es rasca l’orella amb insistència.
- Esternuda de forma sobtada i compulsiva.
- Té sang o secreció pel nas.
- Coixeja o evita recolzar una pota.
- Es llepa o es mossega una zona concreta.
- Té un bony vermell, inflamació o una petita ferida entre els dits.
- Manté un ull tancat, vermell o plorós.
- Es mostra inquiet, molest o més apagat del normal.
Si detectes algun d’aquests símptomes després del passeig, és millor actuar amb rapidesa.
Què has de fer si sospites que
el teu gos té una espiga?
Els consells de la Clínica Veterinària Arasa
Si veus una espiga molt superficial i és fàcil de retirar, pots fer-ho amb cura. Però si sospites que està dins de l’orella, el nas, l’ull o sota la pell, no intentis extreure-la a casa.
Fer servir pinces sense veure bé l’espiga pot empènyer-la més cap endins, trencar-la o complicar-ne l’extracció. En aquests casos, el més segur és acudir al veterinari perquè pugui localitzar-la i retirar-la correctament.
A la Clínica Veterinària Arasa disposem d’equipament d’endoscòpia, que ens permet explorar zones delicades i extreure espigues de manera segura, controlada i amb el mínim malestar possible per a l’animal.
Com prevenir les espigues després del passeig?
La prevenció és la millor medicina per evitar problemes. Durant els mesos de primavera i estiu, et recomanem seguir aquests consells:
- Evita les zones de risc amb herba alta i seca.
Sempre que sigui possible, intenta evitar descampats, marges de camins o zones amb vegetació seca, sobretot en els dies de més calor
- Revisar el teu gos desprès de cada passeig.
Dedica uns minuts a revisar bé el cos del teu gos, especialment:
- Orelles.
- Potes i espais entre els dits.
- Ulls.
- Aixelles.
- Engonals.
- Zona del coll i del pit.
- Cua i part posterior del cos
Aquesta revisió pot evitar que una espiga superficial acabi avançant cap a zones més profundes.
- El raspallat diari: Després de cada passeig, revisa a fons el teu gos. Passa la mà i el raspall per les potes (especialment entre els dits), les orelles, les aixelles i les birolles.
El raspallat ajuda a detectar espigues enganxades al pèl abans que es clavin. És especialment important en gossos de pèl llarg, dens o arrissat.
- Un bon tall de pèl: Si el teu gos té el pèl llarg o arrissat, un bon tall a la zona de les potes i al voltant de les orelles pot reduir el risc que les espigues tinguin menys lloc on agafar-se.
Quan cal anar al veterinari?
Cal contactar amb el veterinari si el teu gos presenta qualsevol símptoma després d’una passejada per zones de risc, especialment si:
- Sacseja el cap amb força.
- Esternuda sense parar.
- Té sang pel nas.
- Té una pota inflamada.
- Manté un ull tancat.
- Es llepa una zona de forma obsessiva.
- Notes una ferida, un bony o secreció.
Com més aviat s’actua, més fàcil és localitzar i retirar l’espiga abans que provoqui complicacions.
A veterinària Arasa podem ajudar-te
Les espigues en gossos són un problema molt habitual durant els mesos de calor, però amb una bona prevenció i una revisió després de cada passeig es poden evitar moltes complicacions.
MOLT IMPORTANT: Si sospites que el teu gos té una espiga clavada o dins d’un forat (com l’orella o el nas), no intentis treure-la tu mateix amb unes pinces si no la veus molt clara a la superfície.
Podries empènyer-la més cap endins o trencar-la, complicant la seva extracció.
A la nostra Clínica Veterinària Arasa, podem valorar el cas, localitzar l’espiga i retirar-la amb seguretat.
Comptem amb equipament d’endoscòpia per localitzar-les i extreure-les de forma segura i sense dolor per a ells.
Davant de qualsevol dubte, truca’ns de seguida!
La detecció ràpida pot evitar dolor, infeccions i problemes més greus per al teu gos.
Clínica Veterinaria Arasa
Telèfon de Contacte
977 446 271
Direcció
Carrer de Vergés Paulí, 27
(43500) Tortosa
Dilluns - Divendres
10:00 - 13:00 / 17:00 - 20:30
Dissabtes
11:00 - 13:00
Ompli el Formulari de Contacte